lunes, 1 de noviembre de 2010


L’Historia va començar un 15 de febrer, a penes ens coneixíem i vam decidir quedar, estàvem nerviosos i no sabíem de que parlar o cap a on mirar. Vam decidir anar al cinema, la tarda començava a fer bona pinta, tot era del meu gust, i el que més m'agradava era ell. Un cop al cinema no sabíem que dir, ni que fer, les nostres mans es rosàvem i ens moríem per fer-nos un petó, ell em mirava fixament i jo li aguantava la mirada mentre em fregava la mà suaument, li vaig agafar la mà i el vaig mirar fixament, estava nerviosa i feliç i no vaig dubtar-ho, li vaig besar els llavis tan bé com sabia i vaig tancar els ulls, em besava suaument i no volia que aquell moment acabés mai, ens vam mirar i ho vam entendre tot. Només va caldre una mirada per veure en els seus ulls el que sentia, res podia sortir malament, era perfecte, sense cap dubte i des de aquell dia només cal una mirada per saber el que sentim l'un per l'altre, extraordinàriament màgic.
Acabàvem d’arribar al cinema i ja em costava no tremolar, per fi havia pogut quedar amb la noia que tant arribaria a estimar en un futur, era tan tendre que no sabia ni com començar, no volia que ella penses que era un més, que era com els demes, jo era especial, i s’ho faria veure fos com fos. No sé perquè aquella mirada hem demostrava molt més que qualsevol paraula, poesia, cançó, era especial. Quan les nostres mans es van tocar va ser com si es trenques un cristall transparent k ens separava, ja podia besar-la, tot el nostre entorn era un com un paisatge difuminat on nomes estàvem ella i Jo, no volia deixar de besar-la, els seus llavis grossos i tendres eren la meva nova droga, la millor droga a la que no hem volia desenganchar en la vida, era la noia que estava esperant i no volia que marxes, s’havia que ara només seria ella, ella seria el perquè, extraordinàriament màgic.

Aquest es el somni d’amor que vaig tindre la nit del 14 de febrer dia dels enamorats, encara que sigui això, un somni, sempre he pensat que aquesta historia podia ser real i que en algun lloc hi hauria 2 persones que amb una sola mirada es dirien t’estimo en tots els idiomes i dialectes que existeixen.
Ojala pudiera decirte que no pienso en ti, que te olvidado, que no me acuerdo de ti, pero la verdad es que no hay un segundo que no piense en como seria TODO contigo para SIEMPRE..a tu lado, haciendote sentir como antes, sacandote esa sonrisa INFINITA.
Acariciar de nuevo tu piel, volver a sentir tus labios, tenerte tan cerca que sienta tu respiración, despertarme por las mañanas y verte a mi lado, contar los minutos que quedan para volverte a ver, volver a sentir tus abrazos, tus manos rozando mi cuerpo y poniendo de gallina mi piel..
Mágia es verte sonreír.. 

miércoles, 20 de octubre de 2010

Sé que faltaron razones,
sé que sobraron motivos,
contigo porque me matas,
y ahora sin ti ya no vivo…
tú dices blanco, yo digo negro
tú dices voy, yo digo vengo
miro la vida en color y tu en blanco y negro…
dicen que el amor es suficiente,
pero no tengo el valor de hacerle frente
tú eres quien me hace llorar,
pero solo tú me puedes consolar.
te regalo mi amor, te regalo mi vida,
a pesar del dolor eres tu quien me inspira,
no somos perfectos, solo polos opuestos
te amo con fuerza te odio a momentos…
te regalo mi amor te regalo mi vida,
te regalo el sol siempre que me lo pidas,
no somos perfectos solo polos opuestos
mientras sea junto a ti siempre lo intentaría,
y que no daría?

http://www.youtube.com/watch?v=Bvfz8_TcQKQ